Dia 0: Up in the air

Primer contacte en terra sud-africà després de passar un feixuc dia pels núvols, sobrevolant països com Algèria (per evitar l'exclusió aèria de Líbia), Níger, Nigèria, el Camerun, el Congo, la RD del Congo (antic Zaire), Angola i Botswana. Abans de sobrevolar aquests paísos africans hem tingut el goig de veure en pantalla com sobrevolàvem la nostrada mar mediterrània entre dues terres de cultura i llengua catalana: Menorca i l'Alguer.

Paradoxalment però, el nostre viatge al sud del sud l'hem iniciat en direcció nord, concretament en direcció Amsterdam, on hem hagut de fer escala. Va ser precisament un holandès (Jan Van Rieebeck) el primer europeu en instal·lar-se a Sud-àfrica l'any 1652, si bé ja hi havien arribat abans els portuguesos. Ell, però, va tardar 104 dies a arribar a Ciutat del Cap en vaixell. Nosaltres hem tardat al voltant de 15 hores, però en avió i a Johannesburg.

Dintre dels inconvenients i la incomoditat que suposa el fet de viatjar tantes hores en avió -i les poques hores de son que hem tingut-, i tenint en compte que era la nostra estrena en un vol transcontinental i de llarga distància (no havíem sobrepassat mai els límits d'Europa) podem dir que el viatge ha estat tranquil i positiu i amb un tracte exquisit rebut per part de la companyia holandesa KLM.

I la primera impressió que hem tingut en trepitjar de nit la ciutat més poblada i, a priori, més insegura de Sud-àfrica no ha pogut ser més positiva: un aeroport excel·lent (ha estat valorat com el millor d'Àfrica i no té res a envejar als europeus) i una molt bona organització. Després de recollir puntualment les maletes, hem agafat un taxi i en 25 minuts ja estàvem a l'hotel, situat al districte de Sandton, al nord de la ciutat. I la rebuda, molt hospitalària. De moment, cap sensació d'inseguretat.

No vull semblar l'Albert Om, però en saber d'on érem el taxista ens ha informat del resultat del Barça-Almeria quan encara no havia acabat el partit i ens ha recitat l'alineació sencera. Aquesta és la realitat quan viatges a l'estranger: el Barça és universal mentre Catalunya passa desapercebuda...

Demà ens espera un dia intens, en què volem aprofitar la nostra mini-estada a Johannesburg per visitar el museu de l'Apartheid, i el Soccer City. I a la tarda, carretera i manta i cap a Ladysmith, ciutat que deu el seu nom -encara que no ho sembli- a una senyora de Badajoz i que ens servirà de base per preparar la nostra entrada al parc del Drakensberg, però per això encara ens queden molts quilòmetres...