Dia 7: penúltim dia, dia ventós al Cape Point

La vida permet tenir ocasions en què et trobes que una situació previsible t'enganxa inesperadament, així doncs ja ens trobem al penúltim dia en terra sud-africana. Com a primer balanç del viatge, podem afirmar que Sud-àfrica ha tingut la capacitat, potser perquè hem viatjat a l'altre hemisferi d'on es troba la nostra estimada Europa, de sorprendre'ns amb freqüencia, ja sigui positivament o amb aspectes menys agradables.

Començàvem el dia fent un acte quotidià, viatjar en tren de rodalies per a un objectiu poc ordinari: veure pingüins a Boulders beach. Aquest trajecte, que a priori donaria poc a explicar, m'ha donat motius per escriure sobre aquest desplaçament, començant per la mini gimcana que ha estat el poder saber quin tren havíem d'agafar, o el fet que pujàven sovint venedors de diferents productes al llarg de les estacions, cosa que ha arribat a fer semblar el nostre vagó un mercat persa.

El trajecte en sí era maco, ja que en el tram final el tren passava arran de costa (de fet s'havia reobert fa poc, ja que un temporal de mar va arrencar trams de la via). El dia era ventós i la mar era brava, fet que va fer anul·lar el viatge en barca que havíem de fer fins al Cape Point. Tot i així, ens ha permès gaudir d'un mar que captiva el cor dels surfistes i dels que el miren des del port.

L'estació final era Simon's Town. Des d'allà hem caminat 20 minitus fins a la platja de Boulder, on hem pogut observar una gran colònia de pingüins africans, la població dels quals ha anat disminuint en els darrers anys. Hem pogut observar els pingüins en el seu hàbitat, veient com es banyàven, com cuidàven els seus ous i cries i com es relacionaven.

En anul·lar-se la reserva del viatge en barca fins a Cape Point, no teníem assegurada l'excursió. Per sort, hem pogut agafar un taxi compartit-minibús que ens ha portat fins al Cape Point. Un cop allà hem pogut observar els babuins típics del cap de Bona Esperança, que són uns tipus molt peculiars de micos. Després d'agafar el funicular fins al far de Cape Point, on hem pogut observar grans paisatges marítims i hem pogut observar l'altra riba de la False Bay. Després d'haver baixat del funicular ens hem dirigit al cap de Bona Esperança, el punt més al sud-oest d'Àfrica i el punt més meridional del nostre tour. Al llarg del dia hem anat notant la força del vent, però en el Cape Point l'hem sentit amb tota la seva fúria i en determinats moments ens ha arribat a desequilibrar.

Escric aquestes darreres línies des de l'alberg on estem allotjats, demà encara tenim un dia amb coses pendents de fer com pujar al telefèric del Table Mountain o visitar el castell de Bona Esperança. Tot i així, em queda la sensació que "hem arribat a meta" massa aviat, però les circumstàncies no han permès allargar-lo més. M'agradaria acabar aquesta entrada amb aquesta foto que podria ser una bona conclusió del nostre viatge...