dilluns, 18 d’abril del 2011

Dia 8: Últim dia a Sud-àfrica completant els “big five” de Ciutat del Cap

Ens tornem a llevar amb son, avui amb música africana de fons, potser perquè és el nostre últim dia en aquest continent. Ahir vam veure el Madrid-Barça en un bar de l'animat carrer de Long Street, en ple centre de Ciutat del Cap i comprovem la passió amb què viuen el partit els sud-africans, la majoria a favor del Barça. El seguiment de la lliga espanyola, juntament amb la Premier League anglesa, és molt important a Sud-àfrica. A tall d'exemple, mentre estic escrivint aquesta crònica des de l'aeroport de Ciutat del Cap, puc veure de reüll l'Espanyol-Atlètic de Madrid i, abans, l'Osasuna-Ahtletic de Bilbao.

Després del partit vam tornar a peu a l'alberg de nit, una de les moltes coses que no havíem de fer a Sud-àfrica, com tantes d'altres com exhibir càmeres, parlar pel mòbil al tren, fer fotos en certs llocs, exhibir bitllets, etc. Es veu que es tracta d'un país tan insegur. Doncs totes aquestes coses les hem fet en un moment o altre del viatge i en cap moment hem sentit sensació d'inseguretat o, almenys no més que en altres indrets on hem viatjat. De fet, una de les frases més repetides per nosaltres en aquest viatge ha estat: “això no s'havia de fer, oi?”. Bé, potser hem estat de sort...

Ens llevàvem d'hora i amb sensacions estranyes perquè avui, tot i ser l'últim, teníem un dia molt atapeït: si divendres ja havíem estat a Robben Island i ahir a Boulders Beach i a Cape Point, avui volíem completar els “big five” de visites a Ciutat del Cap: l'ascens amb telefèric a Table Mountain i visitar els jardins botànics de Kirstenbosch.

Table Mountain és la muntanya emblemàtica i omnipresent de Ciutat del Cap, des de qualsevol lloc pots observar-la, ja que no només es tracta de la principal tipus altiplà, en forma de “taula” sinó que hi ha altres muntanyes que rodegen la ciutat i configuren el parc de Table Mountain, com les anomenades “els dotze apòstols”. Pots pujar al seu cim de 1.100 metres mitjançant un telefèric i des de dalt observar unes meravelloses vistes de la ciutat i de la península del Cap. A més, si mires en direcció sud pots observar un fenomen curiós: l'horitzó no es veu de forma recta sinó obliqua, degut a l'orientació cap al pol sud i la gran distància respecte el següent punt de terra: l'Antàrtida. Hem tingut sort de poder-hi pujar ja que ahir el telefèric va romandre tancat pel fort vent, però avui el dia ha estat radiant.

Després ens hem dirigit amb l'autobús turístic cap als jardins botànics de Kirstenbosch, uns dels més importants del món, tant per les seves grans dimensions com pel tipus de flora que disposa, la majoria autòctona de Sud-àfrica, com la protea, símbol del país. El jardí botànic va néixer gràcies a la iniciativa d'un biòleg i a l'herència que va deixar a l'estat el propietari dels terrenys, Mr. Rhodes, magnat de l'època que va fer fortuna amb la troballa de diamants a Kimberley.

Després de visitar-los, hem continuat amb la ruta de l'autobús turístic per les rodalies de Ciutat del Cap, veient des dels barris més exclusius de la “jet set”, com Hout Bay o Camps Bay, fins a townships com el Imizamo Yethu (“la nostra lluita” en llengua xhosa). De visita pel Sea Point ens hem quedat amb les ganes de dinar en el restaurant català “la Bruixa”, ja que l'hem trobat tancat. Ens hem conformat amb un restaurant italià amb cambrers d'aspecte “surfero” i ens hem donat el gust de fer una petita migdiada estirats a la gespa de davant la platja del Sea Point, una altra cosa que no podíem fer, oi?

El punt final al nostre dia a Ciutat del Cap i al nostre viatge a Sud-àfrica ha estat la visita a l'estadi de Green Point, que va allotjar diversos partits del darrer Mundial de futbol.

En definitiva, la nostra valoració del viatge no pot ser sinó positiva i la impressió que ens ha donat Sud-àfrica com a país també, sense negar l'evidència que tenen moltes coses a millorar, com la problemàtica dels townships (barris de barraques) o un deficient sistema de mobilitat en transport públic.

(apunt escrit el diumenge 17 d'abril de 2011 a l'aeroport de Ciutat del Cap)

3 comentaris:

  1. Quina enveja "tan sana" nois què tinc d'aquest viatge...Quina passada!!!

    ResponElimina
  2. Un viatge magnífic nois!!!
    Agraeixo l'entusiasme i les hores que heu dedicat en aquest bloc. M'he entusiasmat, durant una setmana llarga, seguint les vostres petges en aquest viatge i, si més no, en algun moment, he cregut ser-hi a dins amb vosaltres!!! Per molts viatges com aquest!!!

    ResponElimina