Passades les 9 del matí hem iniciat la visita guiada al Parlament de la República de Sud-àfrica. Ha estat una visita molt instructiva. Ens han explicat que l'actual edifici monumental on té la seu era l'antic parlament de la província del Cap, sota domini britànic. Ens han explicat que el Parlament el formen dues cambres: l'Assemblea Nacional i el Consell Nacional de les Províncies. Pel que fa el sistema electoral cal destacar que són llistes tancades de partits (igual que a Catalunya) però l'assignació de diputats és totalment proporcional i sense necessitat de tenir un % mínim de vots, a diferència de Catalunya. El què ens ha cridat l'atenció positivament ha estat que els parlamentaris poden utilitzar qualsevol de les 11 llengües oficials del país. Hi ha traducció simultània de totes les llengües a l'anglès, que d'altra banda és la llengua utilitzada en la majoria d'intervencions. En canvi a Espanya es veu que és un “disparate” poder fer servir les 4 llengües que tenen algun rang d'oficialitat al Congrés. Curiós. 
Durant el passeig pel centre de Ciutat del Cap hem passat per l'Ajuntament, on el dia del seu alliberament, l'any 1990, el Nelson R. Mandela va fer un discurs adreçat a la nació on declarà el seu comprimís amb la pau i la reconciliació amb la minoria blanca. Igualment hem pogut constatar que el cotxe, com a la resta de ciutats de Sud-àfrica que hem visitat, és rei. La vida del vianant és difícil per la falta de continuïtat d'algunes voreres i per l'escàs temps de pas en els semàfors, on aquí, a Ciutat del Cap, en comptes de fer pampallugues el verd per indicar que s'està a punt de posar vermell, fa pampallugues el vermell per indicar que es posarà roig, cos que encara posa més neguitós tenint en compte que el verd dura molt pocs segons. Igualment hem comprovat que, com diu la PTP, si tens un bon transport públic però una informació pèssima de poc et serveix. Volíem anar des del centre de Ciutat del Cap al Waterfront, des d'on sortia el ferri que ens havia de portar a Robben Island. Per Internet vam trobar que hi havia una línia d'autobús que anava de l'estació de ferrocarril central (situada quasi davant de l'Ajuntament) al Waterfront de forma directa i amb freqüència de 15 minuts de les 6:00 a les 23:30. Doncs bé, el què a priori sembla un bon transport públic utilitzar-lo és tota una gimcana. A les parades de bus no hi han ni tan sols indicades les línies que hi tenen parada (ja no cal ni parlar d'horaris). Igualment, a la web de Golden Arrow, la companyia d'autobusos, no et surt cap mapa amb les línies. Una cosa que m'ha cridat l'atenció és que érem els únics blancs del bus, tant a l'anada com a la tornada (ja de nit). També cal destacar que no hem tingut cap problema de inseguretat, ni al bus, ni anant a peu, seguint la tònica de la resta del viatge. Demà veure'm com funciona el MetroRail, el tren de rodalies.
Aquesta tarda hem fet la visita guiada a l'Illa de Robben, situada a ½ hora en vaixell del Waterfront de Ciutat del Cap. En aquesta illa, el règim de l'apartheid va construir una presó d'alta seguretat per allotjar exclusivament presos polítics. Si a Johannesburg vam visitar l'Apartheid Museum, i ens va colpir especialment la massacre de Soweto de l'any 1976, aquí ens ha colpit veure en primera persona les penoses condicions de vida a què la dictadura de l'apartheid tenia sotmesa als presos polítics. Especialment emotiu és el fet que la visita guiada ens l'ha fet un expres que va estar tancat 7 anys a la mateixa presó que ara fa de guia. Formava part del Umkhonto We Sizwe, el braç armat de l'ANC. Entre les lamentables condicions de vida destaca que no hi havia vidres a les finestres, entrant l'aigua i el fred. Igualment havien d'anar a peu ni i sense jaqueta tota l'any. El menjar era de subsistència, i a més havien de fer treballs forçats en una pedrera situada a la mateixa illa. Només disposaven d'aigua per rentar-se alguns dies de la setmana, només podien visitar-se per un doctor els dimecres. Cal destacar que aquestes condicions eren diferents segons si fossis negre, mulat, asiàtic o blanc (afortunadament també hi havia alguns blancs que lluitaven contra l'apartheid), tenint els primers les pitjors condicions.
La presó estava dividida en 2 tipus de mòduls molt diferenciats: cel·les on hi havia 60 presos amb lliteres i cel·les d'aïllament de només 3 per 2 metres, sense llit ni matalàs. En aquest últim tipus de cel·la va estar reclòs durant 18 del 27 anys que va passar a la presó el Nelson R. Mandela, premi Nobel de la pau l'any 1993. A la foto es pot veure la diminuta cel·la on va estar tancat el reconegut primer president negre de Sud-àfrica, on havia de dormir sobre la manta i fer les necessitats al cubell, que nomé passaven a buidar un cop al dia.
Com a curiositat destacar que a Robben Island també hi ha una colònia de pingüins. N'hem vist alguns passejant tranquil·lament ven a prop dels humans. Demà anirem a veure una altra colònia, en teoria més nombrosa, en tren de rodalies. Coses que té Sud-àfrica.
Tot i que la visita a Robben Island ha anat molt bé, s'ha fet amb 2 hores de retard a causa de la demora en la sortida del catamarà que uneix Ciutat del Cap amb l'illa. Tot i que a l'anada hi havia una mica de mar esvalotada, el viatge ha estat tranquil. En canvi, a la tornada, feia molt vent hi havia un fort onatge. Al sortir a oceà obert des del port de l'illa ens hem trobat que el vaixell semblava el “Tutuki Splash”, les onades colpejaven els vidres i la barca patia sacsejades. Jo no les tenia totes. Per sort, només ha durat poc menys de 10 minuts, ja que al acostar-nos a la badia on hi ha Ciutat del Cap l'onatge no era tant fort.
Finalment per oblidar l'ensurt amb el ferri hem entrat a sopar a un restaurant que es diu French Toast and Wine i que a la seva carta tenen plats com “patatas bravas, chorizo, churros con chocolate, etc.”, sens dubte plats de la “nouvelle cuisine” francesa. Això sí, amb un local de disseny hi havia la “beautiful people” de Cape Town.
Posa la pell de gallina el veure la cel·la del Nelson Mandela!!!
ResponElimina