Dia 2: Benvinguts a la Sud-àfrica rural

Sens dubte Sud-àfrica és un país de contrastos (blancs-negres, anglesos-boers, entorn urbà-rural, muntanya -sabana-mar, etc.) i avui ho hem pogut comprovar: hem passat de la metròpoli més gran del país (Johannesburg amb 4 milions d'habitants) a una de les zones rurals del país, amb quilòmetres i quilòmetres d'immensos paisatges amb escassa població. També hem pogut copsar la perfecta harmonia entre la població negra i la població blanca, tant els d'origen britànic com els grangers d'origen holandès (de fet, “boer” significa granger en afrikaans, idioma derivat del neerlandès). Hem pogut veure blancs i negres treballant junts, afrikaners amb la gorra de la bandera sud-africana actual o boers amb barret de cowboy tipus Cocodrilo Dundee convivint de manera natural amb zulus, xhoses, sothos, etc., cosa impensable només fa vint anys durant l'apartheid. I de tots ells en destaco la gran amabilitat i hospitalitat que ens han mostrat, només comparable a la que vaig percebre quan vaig anar a Irlanda.

La nostra ruta d'avui ha començat a Ladysmith, ciutat de 200.000 habitants que hem pres com a base logística per preparar la nostra entrada al Parc uKhalamba-Drakensberg. Ladysmith és coneguda per la seva història tortuosa, testimoni de diverses guerres que han marcat aquest país: anglo-zulu i anglo-boer. Afortunadament, en l'actualitat és més coneguda per tenir un dels grups de música més famós de Sud-àfrica: Ladysmith Black Mambazo. Però fa dos dies vaig comentar que la ciutat estava dedicada a una senyora de Badajoz anomenada Lady Smith... bé, concretament es deia Juanita María de los Dolores de León (podem veure el seu retrat a la imatge), i va tenir l'únic mèrit de casar-se amb el governador de l'antiga província de Natal, Mr. Harry Smith, quan estava sota domini britànic.

Ara bé, el més xocant de la jornada ha estat anar a Himeville, poblet situat al peu del Sani Pass (pas fronterer entre Sud-àfrica i Lesotho a través de la serralada Drakensberg, a més de 2.800 metres). Ha estat impactant, primer perquè hem deixat enrere les autopistes i carreteres nacionals per una carretera de terra en no gaire bones condicions. Durant els 60 km per aquesta carretera hem trobat alguns poblats amb evidents nivells de pobresa. En alguns trams d'aquesta carretera hem vist diversos nens que tornaven de l'escola (han de fer diversos km a peu per anar a un col·legi rural). Ha sigut en un d'aquests poblats on un grup de nens ens han demanat caramels (al crit de “sweets, sweets!!), i com que en portàvem els n'hem donat. La cara de felicitat que han mostrat pel simple fet de rebre un caramel és difícil de comprendre des de la nostra societat de consum occidental, una felicitat que ens ha contagiat i ens ha arrencat un somriure. Tot i les condicions de pobresa en què viuen, tots els poblats que hem vist disposen d'electricitat i cobertura de telefonia mòbil, de ben segur aconseguits en els últims anys de democràcia.



Demà ens toca matinar de valent, perquè ens espera una llarga jornada travessant Lesotho (estat independent situat dins Sud-àfrica) per anar a dormir a Bloemfontein, capital judicial de Sud-àfrica. Serà un viatge cansat perquè haurem de fer uns 500 km per carreteres d'alta muntanya, algunes sense asfaltar (com el port Sani Pass, amb un desnivell de 2.000 metres en només 9 km).