valoració personal. Final de viatge?

Escric el meu balanç del viatge després de 3 mesos de que aquest acabés. Honestament, m'ha fet molta mandra haver d'ordenar tot el que vaig experimentar en aquesta setmana,van ser tantes que es difícil triar,però davant la insistència dels meus companys i, perquè al cap i a la fi, aquest blog ha de concloure, escriuré les meves impressions sobre el viatge.

Sud-àfrica m'ha sorprès molt agradablement,competeix amb el viatge que vaig fer a suïssa com a un gran lloc dels que he visitat,la seva gent ha estat amable, malgrat que els "inputs" que ens arribaven
ens feien ser especialment curosos amb les nostres coses a l'hora de la veritat, no hem tingut
cap problema especial al llarg del viatge.

D'altra banda tenint en compte la seva història relativament recent, Sud-àfrica ha aconseguit superar les diferents barreres que s'havien posat entre els seus propis ciutadans i ser un bon model a seguir en el concepte de respecte a les diferents cultures dins les seves pròpies fronteres.

Pel que fa al sistema natural hem pogut observar que tenien un sistema botànic propi,únic al món,a nivell de fauna,hem pogut observar alguns del “Big five”, el cinc grans mamífers del planeta. També hem pogut observar pingüins, animals propis de zones mes meridionals a ben pocs metres d'on érem nosaltres.

Pel que fa a mobilitat,Sud-àfrica té molt camí per recórrer, en aquest viatge, a diferència del que estem acostumats a fer,hem fet servir més el transport privat molt més que el públic.

Al llarg d'aquesta setmana he vist molts llocs destacables,de fet si heu llegit el bloc ja us en podreu fer una idea,peó com a gran amant dels paisatges naturals m'agradaria destacar el nostre pas pel Drakkensberg,a dia d'avui al tancar els ulls sóc capaç de recordar els immensos paisatges verges que vaig veure talment com si una part de la meva anima s'hagués quedat a viure-hi per sempre més. Amb una mica d'imaginació hom hi pot veure una companyia d'aventurers recorrent les valls en un viatge d'iniciació, o pot veure, en els seus cims el caus de diferents dracs (de fet, Drakkenberg en Afrikàns significa “la ciutat dels dracs”) o bé Ciutat del cap, aixecada al voltant del Table Mountain,o el Cape point on, falsament s'uneixen les aigües dels oceans Índic i Atlàntic (en realitat s'uneixen al Cap d'agulles),tot i així permet observar la immensitat de l'oceà, a més, al estar a una latitud relativament propera al Pol sud i estar elevat permet observar un horitzó lleugerament corbat, degut a la curvatura de la terra.

Així doncs, amb aquesta entrada concloc el viatge que hem realitzat per Sud-àfrica,la veritat es que, malgrat tot, encara ens hem deixat de veure moltes coses interessants de Sud-àfrica per falta de temps, pendent d'un segon viatge, per tot això, per acabar només puc dir final de viatge?

Des de casa

Quan ja fa pràcticament tres setmanes que vam tornar de Sud-àfrica, crec que ja em toca intentar fer una valoració personal (i, per tant, totalment subjectiva) d'aquesta experiència de nou dies al país més austral d'Àfrica.

Abans de res, vull transmetre la nostra satisfacció pel viatge en general i per aquest bloc en particular. Estem més que satisfets per l'acceptació que ha tingut aquest bloc, més tenint en compte que ha estat el nostre primer bloc de viatge. Per començar, vam intentar actualitzar-lo dia a dia i en la majoria dels dies ho vam aconseguir. Com podeu intuir, no és fàcil posar-se a redactar la crònica del dia quan arribes cansat a l'hotel o l'alberg, però la nostra motivació per fer-lo ens ha empès a assolir l'objectiu. A més, depeníem de tenir connexió a Internet a l'allotjament per tal de penjar la crònica, i això no sempre va ser fàcil. Recordo ara anècdotes com les de l'hotel de Himeville la nit abans de la nostra incursió a Lesotho a través del Sani Pass: drets davant del taulell de recepció, a les fosques i només amb la companyia del guarda zulu vestit de militar, per intentar xuclar una mica de wi-fi per penjar la crònica. O la limitació de megues que teníem a l'alberg de Ciutat del Cap...

Per cert, que Ciutat del Cap ha estat elegida com la millor destinació turística del món segons els usuaris del prestigiós portal de viatges Trip Advisor.

Personalment, aquest viatge ha estat tot un repte per mi: significava enfrontar-me a certs temors, un exercici de superació personal en atrevir-me “a pujar al cavall”, si em permeteu la metàfora. I l'experiència no ha pogut ser més positiva: com ha dit el meu germà, la llàstima de no poder-hi haver estat més dies, i la sensació d'haver-nos deixat moltes coses en el tinter (Garden Route, Port Elizabeth, Pretòria, etc.). Tanmateix, els vuit dies que hem estat en sòl africà els hem aprofitat al màxim (com ha quedat reflectit a les cròniques), i ens deixen molt bon gust de boca i amb ganes de repetir.

Pensant en tot el què ha envoltat aquest viatge, em ve al cap la simplificació i generalització que fem de moltes coses. Per exemple, dels continents: quan diem Amèrica pensem en els Estats Units, quan diem Europa pensem en els països de la Unió Europea i quan diem Àfrica... bé, quan diem Àfrica ens agafem a un prototipus d'Àfrica, li posem una etiqueta a tot el continent (que té una superfície que triplica la d'Europa) i ens quedem tan amples. Recordo que un professor meu d'universitat va dir que si un dia Àfrica desapareixés, l'endemà no passaria res... Però Àfrica és molt diversa i té realitats molt diferents: els països musulmans de la riba del Mediterrani, l'Àfrica negra o subsahariana més subdesenvolupada (en la que pensem tots) i alguns països més desenvolupats i “occidentalitzats”. Aquest darrer grup podem dir que el monopolitza Sud-àfrica, el nostre destí. No és casualitat que recentment formi part dels BRICS (http://ca.wikipedia.org/wiki/BRICS). Curiosament, s'hi va afegir formalment mentre nosaltres l'estàvem visitant, el 13 d'abril. Sud-àfrica representa l'essència d'Àfrica i, alhora, permet gaudir de les comoditats d'Europa.

A mi personalment m'ha sorprès el gran desconeixement que tenim de Sud-àfrica, de certs estereotips i etiquetes que li endossem, més tenint en compte que acaben d'organitzar un Mundial de futbol... Vaja, que el comentari “a veure si us bulliran dins d'una olla”, encara que en broma, l'he escoltat més d'un cop. Tampoc vull dir que el meu coneixement sobre el país fos molt ampli, però sempre l'havia considerat un país “diferent” dins l'Àfrica: el més desenvolupat amb diferència.

Un altre prejudici que s'ha trencat totalment en el nostre viatge és el de la inseguretat: textos apocalíptics de guies suposadament serioses, consells de seguretat per un tub i un seguit de coses “impossibles” a fer... En fi, que en aterrar a Johannesburg de nit ens podíem imaginar que allò seria pitjor que el “bronx”... però res més lluny de la realitat. Quan, a la meva pregunta sobre la inseguretat, el primer taxista es va indignar i va dir que era similar a qualsevol altra gran ciutat del món, i que la seva gent era de la més amable, ens vam pensar que exagerava. Però un cop acabat el viatge, li hem de donar la raó. Òbviament, les estadístiques són les que són, i seria negar una realitat dir que la inseguretat no és més elevada que a Catalunya, però no crec que sigui superior a la dels Estats Units, per posar un exemple. En fi, que els dos únics “petits problemes” que ens hem trobat d'inseguretat (un afrikaner borratxo a Bloemfontein i un vagabund davant l'estació de Ciutat del Cap) te'ls pots trobar perfectament a Barcelona o a Sabadell.

Segurament, notícies sensacionalistes i tendencioses com aquesta de la cadena britànica Sky News no hi ajuden gaire:

http://www.youtube.com/watch?v=eDRg-bPdCOU

Sembla més un capítol d'Impacto TV que un informatiu: defineix els crims a Sud-àfrica com una epidèmia que porta la gent a emigrar i només dedica uns segons a dir que la taxa de criminalitat ha baixat en els darrers anys.

Bé, com ja vaig dir en una crònica, un dels aspectes més positius ha estat la majoritària amabilitat i hospitalitat de la seva gent: tant blancs com negres, urbanites com rurals, rics com pobres... A destacar, per exemple, l'amabilitat i somriures que ens va dedicar la gent de Lesotho. Igualment, destacar l'honradesa que ens van demostrar en més d'una ocasió.

Òbviament, seria inversemblant només dir meravelles de Sud-àfrica perquè, com tots els països, té aspectes negatius: jo destacaria la feina que encara hi ha per fer per dignificar o reconvertir els “townships” (barris de barraques) o la deficient mobilitat en transport públic, model que fa pensar en els Estats Units: molt bon sistema aeri, bones carreteres i autopistes però tracte deficient al vianant, mala xarxa de trens i nul·la informació quant als autobusos, etc.

A destacar també la gran diversitat lingüística del país, amb 11 llengües oficials i la gran quantitat de gent poliglota. També va ser interessant comprovar el nostre nivell d'anglès per poder-nos moure pel país, i si bé en ocasions era frustrant no poder expressar el què volies ens vam fer entendre prou bé. Destaco la diferència de complexitat de comprensió de l'anglès segons la persona que el parlés, ja que hi havia gent que els enteníem perfectament i d'altres que no enteníem ni un borrall (i això ens passava tant en blancs com en negres). Bé, un altre repte personal que tinc és aprendre mínimament bé l'anglès...

En fi, un viatge del tot recomanable. Esperem en un futur poder-lo tornar a visitar i anar a aquells llocs que ens han quedat pendents, i que llavors més gent s'atreveixi a “pujar al cavall”...

Roger

Valoració personal post viatge

Passats un dies des de la tornada del viatge arriba el moment de fer la valoració personal. Per resumir la valoració puc dir que l'únic negatiu va ser no poder estar-hi més dies per poder veure molts llocs d'interès que ens van quedar al tinter. Realment els atractius de Sud-àfrica no te'ls acabes.

El paisatge i la fauna de Sud-àfrica són impressionants. No té preu poder veure de ben a prop animals com zebres, búfals, antílops, rinoceronts, micos babuïns, pingüins, etc. en el seu hàbit natural. I la fauna que ens va quedar per veure i que està present a molts indrets de Sud-àfrica: lleons, lleopards, girafes i elefants, entre altres. I en l'àmbit marí tampoc no vam poder contemplar balenes i taurons.

Pel que fa a Ciutat del Cap moltes guies deien que era una de les ciutats més maques del món. I la veritat és que va complir les gran expectatives, cosa difícil quan vas amb el llistó molt alt. L'entorn on està Ciutat del Cap és inigualable.

Tampoc té preu viure en primera persona una història d'èxit com la de Sud-àfrica. És increïble com fa menys de 20 anys hi havia la dictadura de l'apartheid que tenia marginada la majoria negre i que ara s'hagi aconseguit una convivència pacífica entre les comunitats. I tampoc té preu comprovar com un país africà s'està desenvolupant a passos de gegant, estan cada vegada més a prop del nivell espanyol, tot i que encara té feina per acabar amb les importants bosses de pobresa que encara té, és evident que va pel bon camí. A pesar de l'estereotip d'Àfrica vam tenir serveis de primera, segurament molt millors que a alguns països de l'Europa de l'est o d'Amèrica. A la majoria de llocs semblava tranquil·lament Estats Units (l'urbanisme té més similituds amb els EUA que amb Europa).

D'altra banda una altra de les grans pors, la inseguretat, no la vam veure per enlloc. A pesar de les estadístiques de delinqüència bastant més elevades que a Europa i de l'alarmisme d'alguns sectors en tot moment em vaig sentir igual de segur que em sento a Catalunya. Fins i tot em vaig estranyar no presenciar cap intent de robatori, baralla o veure algú amb pistola, amb la mala fema que tenia el país. La realitat és que vam estar-hi 8 dies anant amb cotxe llogat, anant amb taxi, anant amb tren, anant amb avió, anant amb bus i anant a peu i no vam tenir cap problema. I això que no vam complir la premissa que et diu alguna guia de no conduir, agafar transport públic o sortir a peu de nit: ho vam fer i en cap moment vam tenir més sensació d'inseguretat de la que pots tenir a Barcelona.

I per acabar vull recalcar un dels aspectes que em va cridar més l'atenció de forma positiva: l'amabilitat de la gent. Vam trobar la gent molt simpàtica, hospitalària i que quasi sempre estaven en disposició d'ajudar-te molt més del què tu t'esperaves. Igualment lloable va ser l'honradesa demostrada en més d'un cas. Com va dir el taxista que ens va recollir a l'aeroport de Johannesburg, just quan acabàvem de trepitjar terra sud-africana: very friendly people in South Africa (and in Lesotho).

Albert

Dia 8: Últim dia a Sud-àfrica completant els “big five” de Ciutat del Cap

Ens tornem a llevar amb son, avui amb música africana de fons, potser perquè és el nostre últim dia en aquest continent. Ahir vam veure el Madrid-Barça en un bar de l'animat carrer de Long Street, en ple centre de Ciutat del Cap i comprovem la passió amb què viuen el partit els sud-africans, la majoria a favor del Barça. El seguiment de la lliga espanyola, juntament amb la Premier League anglesa, és molt important a Sud-àfrica. A tall d'exemple, mentre estic escrivint aquesta crònica des de l'aeroport de Ciutat del Cap, puc veure de reüll l'Espanyol-Atlètic de Madrid i, abans, l'Osasuna-Ahtletic de Bilbao.

Després del partit vam tornar a peu a l'alberg de nit, una de les moltes coses que no havíem de fer a Sud-àfrica, com tantes d'altres com exhibir càmeres, parlar pel mòbil al tren, fer fotos en certs llocs, exhibir bitllets, etc. Es veu que es tracta d'un país tan insegur. Doncs totes aquestes coses les hem fet en un moment o altre del viatge i en cap moment hem sentit sensació d'inseguretat o, almenys no més que en altres indrets on hem viatjat. De fet, una de les frases més repetides per nosaltres en aquest viatge ha estat: “això no s'havia de fer, oi?”. Bé, potser hem estat de sort...

Ens llevàvem d'hora i amb sensacions estranyes perquè avui, tot i ser l'últim, teníem un dia molt atapeït: si divendres ja havíem estat a Robben Island i ahir a Boulders Beach i a Cape Point, avui volíem completar els “big five” de visites a Ciutat del Cap: l'ascens amb telefèric a Table Mountain i visitar els jardins botànics de Kirstenbosch.

Table Mountain és la muntanya emblemàtica i omnipresent de Ciutat del Cap, des de qualsevol lloc pots observar-la, ja que no només es tracta de la principal tipus altiplà, en forma de “taula” sinó que hi ha altres muntanyes que rodegen la ciutat i configuren el parc de Table Mountain, com les anomenades “els dotze apòstols”. Pots pujar al seu cim de 1.100 metres mitjançant un telefèric i des de dalt observar unes meravelloses vistes de la ciutat i de la península del Cap. A més, si mires en direcció sud pots observar un fenomen curiós: l'horitzó no es veu de forma recta sinó obliqua, degut a l'orientació cap al pol sud i la gran distància respecte el següent punt de terra: l'Antàrtida. Hem tingut sort de poder-hi pujar ja que ahir el telefèric va romandre tancat pel fort vent, però avui el dia ha estat radiant.

Després ens hem dirigit amb l'autobús turístic cap als jardins botànics de Kirstenbosch, uns dels més importants del món, tant per les seves grans dimensions com pel tipus de flora que disposa, la majoria autòctona de Sud-àfrica, com la protea, símbol del país. El jardí botànic va néixer gràcies a la iniciativa d'un biòleg i a l'herència que va deixar a l'estat el propietari dels terrenys, Mr. Rhodes, magnat de l'època que va fer fortuna amb la troballa de diamants a Kimberley.

Després de visitar-los, hem continuat amb la ruta de l'autobús turístic per les rodalies de Ciutat del Cap, veient des dels barris més exclusius de la “jet set”, com Hout Bay o Camps Bay, fins a townships com el Imizamo Yethu (“la nostra lluita” en llengua xhosa). De visita pel Sea Point ens hem quedat amb les ganes de dinar en el restaurant català “la Bruixa”, ja que l'hem trobat tancat. Ens hem conformat amb un restaurant italià amb cambrers d'aspecte “surfero” i ens hem donat el gust de fer una petita migdiada estirats a la gespa de davant la platja del Sea Point, una altra cosa que no podíem fer, oi?

El punt final al nostre dia a Ciutat del Cap i al nostre viatge a Sud-àfrica ha estat la visita a l'estadi de Green Point, que va allotjar diversos partits del darrer Mundial de futbol.

En definitiva, la nostra valoració del viatge no pot ser sinó positiva i la impressió que ens ha donat Sud-àfrica com a país també, sense negar l'evidència que tenen moltes coses a millorar, com la problemàtica dels townships (barris de barraques) o un deficient sistema de mobilitat en transport públic.

(apunt escrit el diumenge 17 d'abril de 2011 a l'aeroport de Ciutat del Cap)

Dia 7: penúltim dia, dia ventós al Cape Point

La vida permet tenir ocasions en què et trobes que una situació previsible t'enganxa inesperadament, així doncs ja ens trobem al penúltim dia en terra sud-africana. Com a primer balanç del viatge, podem afirmar que Sud-àfrica ha tingut la capacitat, potser perquè hem viatjat a l'altre hemisferi d'on es troba la nostra estimada Europa, de sorprendre'ns amb freqüencia, ja sigui positivament o amb aspectes menys agradables.

Començàvem el dia fent un acte quotidià, viatjar en tren de rodalies per a un objectiu poc ordinari: veure pingüins a Boulders beach. Aquest trajecte, que a priori donaria poc a explicar, m'ha donat motius per escriure sobre aquest desplaçament, començant per la mini gimcana que ha estat el poder saber quin tren havíem d'agafar, o el fet que pujàven sovint venedors de diferents productes al llarg de les estacions, cosa que ha arribat a fer semblar el nostre vagó un mercat persa.

El trajecte en sí era maco, ja que en el tram final el tren passava arran de costa (de fet s'havia reobert fa poc, ja que un temporal de mar va arrencar trams de la via). El dia era ventós i la mar era brava, fet que va fer anul·lar el viatge en barca que havíem de fer fins al Cape Point. Tot i així, ens ha permès gaudir d'un mar que captiva el cor dels surfistes i dels que el miren des del port.

L'estació final era Simon's Town. Des d'allà hem caminat 20 minitus fins a la platja de Boulder, on hem pogut observar una gran colònia de pingüins africans, la població dels quals ha anat disminuint en els darrers anys. Hem pogut observar els pingüins en el seu hàbitat, veient com es banyàven, com cuidàven els seus ous i cries i com es relacionaven.

En anul·lar-se la reserva del viatge en barca fins a Cape Point, no teníem assegurada l'excursió. Per sort, hem pogut agafar un taxi compartit-minibús que ens ha portat fins al Cape Point. Un cop allà hem pogut observar els babuins típics del cap de Bona Esperança, que són uns tipus molt peculiars de micos. Després d'agafar el funicular fins al far de Cape Point, on hem pogut observar grans paisatges marítims i hem pogut observar l'altra riba de la False Bay. Després d'haver baixat del funicular ens hem dirigit al cap de Bona Esperança, el punt més al sud-oest d'Àfrica i el punt més meridional del nostre tour. Al llarg del dia hem anat notant la força del vent, però en el Cape Point l'hem sentit amb tota la seva fúria i en determinats moments ens ha arribat a desequilibrar.

Escric aquestes darreres línies des de l'alberg on estem allotjats, demà encara tenim un dia amb coses pendents de fer com pujar al telefèric del Table Mountain o visitar el castell de Bona Esperança. Tot i així, em queda la sensació que "hem arribat a meta" massa aviat, però les circumstàncies no han permès allargar-lo més. M'agradaria acabar aquesta entrada amb aquesta foto que podria ser una bona conclusió del nostre viatge...

Dia 6: Parlament de Sud-àfrica i Robben Island

El primer dia a Ciutat del Cap l'hem aprofitat per fer visites culturals, amb contingut polític i històric. Al matí hem fet una visita guiada al Parlament de Sud-àfrica, situat a Ciutat del Cap com a capital legislativa (la seu del govern és a Pretòria, la del poder judicial a Bloemfontein i el tribunal constitucional a Johannesburg, és a dir, els òrgans oficials estan del tot descentralitzats). A la tarda ha tocat la visita a Robben Island, una illa situada a 12 km de Ciutat del Cap que duran l'apartheid va ser utilitzava com a presó d'alta seguretat. En aquesta presó va estar tancat durant 18 anys el Nelson Mandela, primer president de Sud-àfrica elegit democràticament.

Passades les 9 del matí hem iniciat la visita guiada al Parlament de la República de Sud-àfrica. Ha estat una visita molt instructiva. Ens han explicat que l'actual edifici monumental on té la seu era l'antic parlament de la província del Cap, sota domini britànic. Ens han explicat que el Parlament el formen dues cambres: l'Assemblea Nacional i el Consell Nacional de les Províncies. Pel que fa el sistema electoral cal destacar que són llistes tancades de partits (igual que a Catalunya) però l'assignació de diputats és totalment proporcional i sense necessitat de tenir un % mínim de vots, a diferència de Catalunya. El què ens ha cridat l'atenció positivament ha estat que els parlamentaris poden utilitzar qualsevol de les 11 llengües oficials del país. Hi ha traducció simultània de totes les llengües a l'anglès, que d'altra banda és la llengua utilitzada en la majoria d'intervencions. En canvi a Espanya es veu que és un “disparate” poder fer servir les 4 llengües que tenen algun rang d'oficialitat al Congrés. Curiós.

Durant el passeig pel centre de Ciutat del Cap hem passat per l'Ajuntament, on el dia del seu alliberament, l'any 1990, el Nelson R. Mandela va fer un discurs adreçat a la nació on declarà el seu comprimís amb la pau i la reconciliació amb la minoria blanca. Igualment hem pogut constatar que el cotxe, com a la resta de ciutats de Sud-àfrica que hem visitat, és rei. La vida del vianant és difícil per la falta de continuïtat d'algunes voreres i per l'escàs temps de pas en els semàfors, on aquí, a Ciutat del Cap, en comptes de fer pampallugues el verd per indicar que s'està a punt de posar vermell, fa pampallugues el vermell per indicar que es posarà roig, cos que encara posa més neguitós tenint en compte que el verd dura molt pocs segons. Igualment hem comprovat que, com diu la PTP, si tens un bon transport públic però una informació pèssima de poc et serveix. Volíem anar des del centre de Ciutat del Cap al Waterfront, des d'on sortia el ferri que ens havia de portar a Robben Island. Per Internet vam trobar que hi havia una línia d'autobús que anava de l'estació de ferrocarril central (situada quasi davant de l'Ajuntament) al Waterfront de forma directa i amb freqüència de 15 minuts de les 6:00 a les 23:30. Doncs bé, el què a priori sembla un bon transport públic utilitzar-lo és tota una gimcana. A les parades de bus no hi han ni tan sols indicades les línies que hi tenen parada (ja no cal ni parlar d'horaris). Igualment, a la web de Golden Arrow, la companyia d'autobusos, no et surt cap mapa amb les línies. Una cosa que m'ha cridat l'atenció és que érem els únics blancs del bus, tant a l'anada com a la tornada (ja de nit). També cal destacar que no hem tingut cap problema de inseguretat, ni al bus, ni anant a peu, seguint la tònica de la resta del viatge. Demà veure'm com funciona el MetroRail, el tren de rodalies.

Aquesta tarda hem fet la visita guiada a l'Illa de Robben, situada a ½ hora en vaixell del Waterfront de Ciutat del Cap. En aquesta illa, el règim de l'apartheid va construir una presó d'alta seguretat per allotjar exclusivament presos polítics. Si a Johannesburg vam visitar l'Apartheid Museum, i ens va colpir especialment la massacre de Soweto de l'any 1976, aquí ens ha colpit veure en primera persona les penoses condicions de vida a què la dictadura de l'apartheid tenia sotmesa als presos polítics. Especialment emotiu és el fet que la visita guiada ens l'ha fet un expres que va estar tancat 7 anys a la mateixa presó que ara fa de guia. Formava part del Umkhonto We Sizwe, el braç armat de l'ANC. Entre les lamentables condicions de vida destaca que no hi havia vidres a les finestres, entrant l'aigua i el fred. Igualment havien d'anar a peu ni i sense jaqueta tota l'any. El menjar era de subsistència, i a més havien de fer treballs forçats en una pedrera situada a la mateixa illa. Només disposaven d'aigua per rentar-se alguns dies de la setmana, només podien visitar-se per un doctor els dimecres. Cal destacar que aquestes condicions eren diferents segons si fossis negre, mulat, asiàtic o blanc (afortunadament també hi havia alguns blancs que lluitaven contra l'apartheid), tenint els primers les pitjors condicions.

La presó estava dividida en 2 tipus de mòduls molt diferenciats: cel·les on hi havia 60 presos amb lliteres i cel·les d'aïllament de només 3 per 2 metres, sense llit ni matalàs. En aquest últim tipus de cel·la va estar reclòs durant 18 del 27 anys que va passar a la presó el Nelson R. Mandela, premi Nobel de la pau l'any 1993. A la foto es pot veure la diminuta cel·la on va estar tancat el reconegut primer president negre de Sud-àfrica, on havia de dormir sobre la manta i fer les necessitats al cubell, que nomé passaven a buidar un cop al dia.

Com a curiositat destacar que a Robben Island també hi ha una colònia de pingüins. N'hem vist alguns passejant tranquil·lament ven a prop dels humans. Demà anirem a veure una altra colònia, en teoria més nombrosa, en tren de rodalies. Coses que té Sud-àfrica.

Tot i que la visita a Robben Island ha anat molt bé, s'ha fet amb 2 hores de retard a causa de la demora en la sortida del catamarà que uneix Ciutat del Cap amb l'illa. Tot i que a l'anada hi havia una mica de mar esvalotada, el viatge ha estat tranquil. En canvi, a la tornada, feia molt vent hi havia un fort onatge. Al sortir a oceà obert des del port de l'illa ens hem trobat que el vaixell semblava el “Tutuki Splash”, les onades colpejaven els vidres i la barca patia sacsejades. Jo no les tenia totes. Per sort, només ha durat poc menys de 10 minuts, ja que al acostar-nos a la badia on hi ha Ciutat del Cap l'onatge no era tant fort.

Finalment per oblidar l'ensurt amb el ferri hem entrat a sopar a un restaurant que es diu French Toast and Wine i que a la seva carta tenen plats com “patatas bravas, chorizo, churros con chocolate, etc.”, sens dubte plats de la “nouvelle cuisine” francesa. Això sí, amb un local de disseny hi havia la “beautiful people” de Cape Town.

Dia 5: del Parc Nacional de Mokala a Ciutat del Cap

Avui hem viscut un doble canvi d'escenari: al matí ens hem dirigit al Parc Nacional de Mokala, a uns 80 km de Kimberley, per comprovar que realment ens trobem a l'Àfrica: una sabana de més de 26.000 hectàrees que és Parc Nacional des de l'any 2007. Mokala és el nom en tswana de l'arbre típic de les sabanes africanes, de la família de les acàcies, aquells en què tothom pensem com a postal d'Àfrica.

Ens hem quedat amb les ganes de veure alguna girafa però hem pogut veure dos "big five" (búfals i rinoceronts), a banda de zebres, estrussos, springboks, porcs senglars i tres classes d'antílops. L'springbok és l'animal nacional de Sud-àfrica, de fet és el sobrenom que rep la selecció sud-africana de rugbi (campiona del món els anys 1995 i 2007), i avui hem pogut comprovar el motiu: són ràpids i veloços com han de ser els jugadors de rugbi per poder fer assajos. Justament, durant la visita al parc se'ns han creuat diversos springboks, zebres i antílops. Precisament l'antílop més banyut és el símbol de la província de Northen Cape i apareix a totes les matrícules dels cotxes. Però l'ensurt més gran ens l'ha doant un búfal que ens ha creuat a pocs metres del nostre cotxe. Realment, es tracta de tota una meravella poder veure tots aquests animals en el seu hàbitat i no en les gàbies d'un zoo.

Després de visitar el parc hem enfilat la carretera per anar a l'aeroport de Kimberley, on havíem d'agafar un avió que ens portés a Ciutat del Cap. Abans, però, hem retornat el cotxe tot terreny que ha estat el nostre company d'aventures durant els darrers quatre dies i els 1.500 km que hem fet per tot tipus de carreteres i camins.

L'aeroport de Kimberley, tot i ser petit, ens ha sorprès gratament per la seva modernitat i funcionalitat, tenint en compte que es tracta d'un aeroport d'una ciutat de 140.000 habitants. I si el dissabte pujàvem a l'avió més gran que mai havíem agafat, avui hem pujat al més petit: un Embraer 135 de fabricació brasilera operat per la companyia South Africa Airlink que, amb puntualitat suïssa, ens ha dut a la cosmopolita Ciutat del Cap en poc més d'una hora i quart. Sud-àfrica no té res a envejar a Europa en quant a sistema aeri.

En definitiva, en un sol dia hem pogut gaudir de la naturalesa salvatge d'Àfrica en la seva màxima expressió i, alhora, fer ús de serveis de l'alçada d'Europa. Aquesta és la síntesi de Sud-àfrica, un país que trenca estereotips i que representa alhora el millor d'Àfrica i les comoditats del món occidental.

I a partir de demà, a descobrir Ciutat del Cap, una ciutat que només aterrar-hi ja em dóna bones sensacions... La rebuda a l'alberg no ha pogut ser millor i els springboks del matí han estat substituïts pels bafana bafana, nom pel qual es coneix a la selecció de futbol... i a la nostra habitació!